DIÀLEG

El que estem vivint aquests dies no deixa de ser la conseqüència d’un procés històric vigent des de fa 500 anys i amb una especificitat incomparable amb la resta dels estats europeus. Aquest procés compta amb puntes i valls determinades per un conflicte mai resolt. Èpoques de baixa tensió s’han vist interrompudes pel foc de Felip V en el segle XVIII, pels canons del general Espartero en 1842 i pels bombardeigs del general Franco durant la guerra civil. Ara el conflicte torna a estar present.

Des de 2010 s’ha induït un ascens del sobiranisme català per part del Partit Popular fonamentat en la destrucció de l’Estatut. En aquest sentit, els governs del PP han actuat a cop de decret a cada consell de ministres per buidar les competències de la Generalitat de Catalunya i produint una erosió democràtica en el conjunt de les institucions estatals. En els darrers dies hem vist com el BOE buidava l’autogovern financer de la Generalitat, arrabassava l’autonomia intentant posar el control dels Mossos d’Esquadra baix el comandament del cos de la Guàrdia Civil. I també hem vist com retorcien fins a límits inaudits l’article 155 de suspensió de l’autonomia.

No obstant això, cal advertir que també hem vist trepitjar els drets del conjunt del poble català en el propi Parlament de Catalunya. La Llei de Referèndum d’Autodeterminació és poc garantista i en aquests moments també és poc creïble. De fet, la dimissió d’un òrgan transcendental per assegurar unes mínimes garanties en la consulta com és la Sindicatura Electoral implica un greu punt feble per a la convocatòria. L’arbitrarietat del govern català junt amb els poders repressors de l’Estat fan impossible un referèndum amb garanties. Per tant, l’1-0 amb tota probabilitat acabe sent un gest de protesta immers en un clima d’alta tensió.

En canvi, entenem que la clau rau en el temps que s'obri després del 2-0. Aquest, sens dubte, és un temps d’una complexitat i d’un fort impacte emocional en gran part del poble de Catalunya i de la resta de l’Estat. El cas català està posant a prova moltes coses, sobretot l’autenticitat de les conviccions democràtiques de gran part dels partits polítics immersos en aquest conflicte, així com del conjunt de les institucions de l’actual sistema. Ara és el moment de parar les màquines d’aquest imminent xoc de trens i reinvidiar el diàleg i la política mitjançant l’inici d’un procés constituent que tinga com a punt de partida entre altres la redefinició de l'estructura territorial per aconseguir la millor de les solucions possibles.