VOLEM I PODEM

Quan encara ens acomiadàvem de la passada Fira d’agost, des de l’Ajuntament de Xàtiva se’ns  declaraven 11 milions d’euros en prèstecs a llarg termini. Poc després, en qüestió de pocs mesos veiem com l’equip de govern sumava tres nous prèstecs als seus comptes; un d’1’1 milions d’euros, un altre de 337.900€ i finalment un prèstec de 10’4 milions d’euros. Ara mateix el consistori ja destina amb tota legitimitat constitucional, més diners per pagar interessos bancaris que per a fer polítiques socials.

L’equip de govern ha pilotat la ciutat des d’una lògica imperial, més enllà de les premisses més atrevides del capitalisme. Des dels balafiaments més absurds ens han encaminat a sendes sense cap destí. Un viatge que comptà amb els vents propicis de l’activitat especulativa i urbanística de temps passats i amb l’absència d’un projecte racional vinculat a una economia productiva, social i sostenible per a la ciutat. Des del govern municipal també s’actuà com a estímul de l’endeutament familiar desmesurat, patrocinat per un PP bolcat amb la Llei del Sòl de l’any 1998 i un Pla General d’Ordenació Urbana salvatge apuntalat per la generositat d’un sistema financer valencià àvid de vòlums. Comptàvem, per tant, amb tots els condiments necessaris per acabar sent finalment l’epicentre d’una greu crisi econòmica.

L’endeutament de la ciutat, en aquests moments, es xifra en quasi 30 milions d’euros i en un Pla d’Ajust que ens conduirà a una regressió en els serveis municipals i a l’absència de futures inversions necessàries per promoure determinats fluxes econòmics a Xàtiva. Retalls que hauran de ser oferits des de la Casa de la Ciutat a les entitats financeres. Sense obviar el perill real d’una intervenció a la grega per part del Ministeri d’Hisenda, per no poder afrontar amb garanties el deute assumit. Endeutament a canvi de sobirania, diners a canvi de democràcia. Aquesta és la consigna que a hores d’ara assumeix un govern local inconscient, que prefereix continuar sommiant  a reconèixer una veritat incòmoda. Mentrestant, les forces vives del sistema ja han iniciat el seu camí per trencar amb la tímida sobirania municipalista existent a l’Estat i reduir la democràcia local a una simple caricatura protocolària. Assistim a la caiguda de l’estructura institucional del món local i sembla que el País Valencià acabarà sent laboratori de retalls de tota mena.

El nostre relat, la vostra proposta necessàriament ha d’anar més enllà de l’actual marc a totes llums superat. Cal obrir nous procesos constitucionals de caire horitzontal. Des del l’àmbit municipalista cal posar sobre la taula conceptes com la banca ètica, l’austeritat, l’acció d’emergència social, la mediació per defensar drets com la vivenda, la participació ciutadana, la igualtat de gènere, la creació cultural, la sostenibilitat i l’economia lligada a les persones.  Indiscutiblement s’està produint un canvi de concepció de la realitat per part de la ciutadania. Una vegada evaporat el somni individual s’obri la porta als reptes col·lectius. Volem i podem.

Publicat en Levante EMV La Costera-La Canal-Vall d'Albaida. 1 de maig de 2012.