Quan encara ens acomiadàvem de la passada Fira d’agost, des
de l’Ajuntament de Xàtiva se’ns
declaraven 11 milions d’euros en prèstecs a llarg termini. Poc després,
en qüestió de pocs mesos veiem com l’equip de govern sumava tres nous prèstecs
als seus comptes; un d’1’1 milions d’euros, un altre de 337.900€ i finalment un
prèstec de 10’4 milions d’euros. Ara mateix el consistori ja destina amb tota
legitimitat constitucional, més diners per pagar interessos bancaris que per a
fer polítiques socials.
L’equip de govern ha pilotat la ciutat des d’una lògica
imperial, més enllà de les premisses més atrevides del capitalisme. Des dels
balafiaments més absurds ens han encaminat a sendes sense cap destí. Un viatge
que comptà amb els vents propicis de l’activitat especulativa i urbanística de
temps passats i amb l’absència d’un projecte racional vinculat a una economia
productiva, social i sostenible per a la ciutat. Des del govern municipal també
s’actuà com a estímul de l’endeutament familiar desmesurat, patrocinat per un
PP bolcat amb la Llei del Sòl de l’any 1998 i un Pla General d’Ordenació Urbana
salvatge apuntalat per la generositat d’un sistema financer valencià àvid de
vòlums. Comptàvem, per tant, amb tots els condiments necessaris
per acabar sent finalment l’epicentre d’una greu crisi econòmica.
L’endeutament de la ciutat, en aquests moments, es xifra en
quasi 30 milions d’euros i en un Pla d’Ajust que ens conduirà a una regressió
en els serveis municipals i a l’absència de futures inversions necessàries per
promoure determinats fluxes econòmics a Xàtiva. Retalls que hauran de ser
oferits des de la Casa de la Ciutat a les entitats financeres. Sense obviar el
perill real d’una intervenció a la grega per part del Ministeri d’Hisenda, per
no poder afrontar amb garanties el deute assumit. Endeutament a canvi de
sobirania, diners a canvi de democràcia. Aquesta és la consigna que a hores
d’ara assumeix un govern local inconscient, que prefereix continuar
sommiant a reconèixer una veritat incòmoda.
Mentrestant, les forces vives del sistema ja han iniciat el seu camí per
trencar amb la tímida sobirania municipalista existent a l’Estat i reduir la
democràcia local a una simple caricatura protocolària. Assistim a la caiguda de
l’estructura institucional del món local i sembla que el País Valencià acabarà
sent laboratori de retalls de tota mena.
El nostre relat, la vostra proposta necessàriament ha d’anar
més enllà de l’actual marc a totes llums superat. Cal obrir nous procesos
constitucionals de caire horitzontal. Des del l’àmbit municipalista cal posar
sobre la taula conceptes com la banca ètica, l’austeritat, l’acció d’emergència
social, la mediació per defensar drets com la vivenda, la participació
ciutadana, la igualtat de gènere, la creació cultural, la sostenibilitat i
l’economia lligada a les persones. Indiscutiblement s’està produint un canvi de
concepció de la realitat per part de la ciutadania. Una vegada evaporat el
somni individual s’obri la porta als reptes col·lectius. Volem i podem.
Publicat en Levante EMV La Costera-La Canal-Vall d'Albaida. 1 de maig de 2012.
1 comentari:
Si, volem, volem això de dalt a baix dels països catalans. Però, podrem? Vull dir, ens deixaran?
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada