Xàtiva, pren la corbella a la mà!
T'esperen jorns de llum consolidada!
Bollirà el mar com la cassola en forn!
Precipitat, amb tanta llum sagrada,
com a un barranc, al teu futur de glòria,
et cante a tu, oh ciutat del passat,
vers un futur de lluita i camí!
Vindràs amb mi, perquè jo vull que vingues,
i encendràs focs sagrats dalt els balcons
i sabran tots els navegants on ets!
Vicent Andrés Estellés
2 comentaris:
Porque solo se puede explicar hondamente un paisaje como algo que forma parte de uno mismo. Cuando un hombre defiende su territorio, defiende su propia identidad; es decir, una buena parte de su circunstancia, a la manera orteguiana, que configura parcialmente su personalidad, Y A LA QUE HA DE SALVAR PARA SALVARSE A SÍ MISMO. Eduardo Martínez de Pisón.
Carol ha estat genial el teu comentari...
Publica un comentari a l'entrada