dimarts, de gener 30, 2007

XÀTIVA, CRIT SILENCIAT


Xàtiva, pren la corbella a la mà!

T'esperen jorns de llum consolidada!

Bollirà el mar com la cassola en forn!


Precipitat, amb tanta llum sagrada,

com a un barranc, al teu futur de glòria,

et cante a tu, oh ciutat del passat,

vers un futur de lluita i camí!


Vindràs amb mi, perquè jo vull que vingues,

i encendràs focs sagrats dalt els balcons

i sabran tots els navegants on ets!


Vicent Andrés Estellés

2 comentaris:

carolina ha dit...

Porque solo se puede explicar hondamente un paisaje como algo que forma parte de uno mismo. Cuando un hombre defiende su territorio, defiende su propia identidad; es decir, una buena parte de su circunstancia, a la manera orteguiana, que configura parcialmente su personalidad, Y A LA QUE HA DE SALVAR PARA SALVARSE A SÍ MISMO. Eduardo Martínez de Pisón.

desdelporxet ha dit...

Carol ha estat genial el teu comentari...