L’ESPERANÇA SEMPRE GUANYA

Hem arribat fins ací amb molta feina feta i acumulada. I ara volem anar més lluny encara, cap a un futur d’esperança que hem de construir conjuntament amb el poder de la gent. Fins ara han estat 106 les propostes que Esquerra Unida ha portat al ple municipal, totes elles encaminades a assegurar els drets socials i activar la promoció econòmica, i totes s’han fet sobre el diagnòstic d’una ciutat que pateix un triple trencament social, urbà i econòmic. Una ciutat que tanca l’any 2014 amb la fam present, amb 153 persones que han demanat ajudes per lloguer, 266 sol.licituds d’ajuda per pagar el rebut de la llum... Un trencament social que també es trasllada als índexs de distribució de la renda, publicats recentment per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada. Mentrestant la fiscalitat municipal continua insensible a eixa realitat. Un trencament social que és reflexa també en un trencament urbà, on la diferència entre els barris s’accentua. El nucli antic pateix el major nombre d’execucions hipotecàries, la cobertura dels serveis municipals cada vegada és més feble i les inversions en el pressupost municipal són inexistents. Pel que fa a l’àmbit econòmic a Xàtiva ens hem passat tota aquesta legislatura amb uns nivells d’atur que superen la mitjana estatal, on la millor “producció exportada” de la ciutat han estat els nostres joves que malauradament han tingut que marxar a l’exili. L’absència d’un Pla Estratègic Econòmic Municipal ens ha desesperat i ens desespera a la gran majoria, en canvi deixa indiferent a l’actual govern municipal. Vivim en una ciutat trencada i el Partit Popular ha fet ben poc per posar-li remei. 

Acte de presentació de candidat d'EU Xàtiva

Tanmateix, dintre del mateix trencament comencen a arrelar els motius per a l’esperança. Un corrent d’aire fresc que no naix des de l’àmbit institucional sinó que ho fa des del carrer, des dels barris, des de les associacions i els llocs de treball. En els darrers anys les relacions familiars, les amistats, el veïnatge han actuat com a mur de contenció enfront d’una administració que no ha estat capaç de garantir els drets més bàsics. Moltes persones han actuat per humanitat, sense esperar res a canvi. La societat civil ha anat per una banda, mentre que l’esfera del poder polític municipal ho feia per una altra; preocupats per les lluites i promocions internes dintre del Partit Popular, retallant serveis bàsics per pagar les factures acumulades en els calaixos durant “la festa del boom” i mostrant-se en molts casos insensibles front el patiment de la gent. En aquestos anys, també s’ha de reconéixer que ha estat la societat civil xativina organitzada i empoderada la que ha començat a impulsar noves corrents de dinamisme econòmic. S’ha començat a redefinir la imatge comercial del municipi; noves campanyes comercials, aparició de nous productes vinculats a la nostra identitat, posada en valor de la producció agrícola autòctona junt amb la nostra hostaleria, activació d’espais del nucli antic, així com molts altres exemples que s’han donat i s’estan donant amb força. Sense oblidar-nos, tampoc, de l’esclat cultural que viu Xàtiva amb nous artistes, escriptors i l’onada musical que s’obre pas amb força en el panorama musical. 

Aquestes esperances ens obliguen a pensar el demà, i a fer-ho en clau de repte col·lectiu. Cada vegada la gent de Xàtiva es sembla menys a les persones que ens han governat durant els darrers 20 anys. Clarament s’ha produït un canvi d’hegemonia. Per això, cal guanyar políticament a aquelles maneres d’actuar que ja estan derrotades socialment. Hem de guanyar el poder polític de la ciutat, per guanyar la presa de decisions i fer possible el govern de les persones. Perquè el dret a l’existència estiga garantit, perquè la gent senzilla siga escoltada i prenga la paraula i per fer un Pacte de Ciutat, on no sobre ningú, i que aporte el tan necessari relat econòmic, social i urbà per a les pròximes dècades. A Xàtiva, en el 2015, tot açò pot passar. Hem guanyat el present, perquè estem decidits a construir el futur.