Qualsevol vesprada pot renàixer el present. Quan el calendari marca el Nadal les trobades i retrobades es multipliquen, però sempre acaba sent un moment concret el que li acaba donant sentit a l'existència nadalenca, també a la primavera. Hui com fa uns anys, novament, i ben content per haver-ho reviscut, ens hem tornat a trobar. Ara fa quatre anys ens presentaven conjuntament en un vespre tocat de cafè, aleshores ja predominava el blanc en els cabells, avui el blanc claudicava davant els colors de la conversa. Rosa, Pere, Joan, Carles i Xavi. Amb els silencis i les paraules s'han lligat somriures, però també reptes presents plens d'estima pel futur que, necessàriament, han de viure els nostres fills, els nostres néts i els fills dels nostres néts. La carta als reis mags, a casa, mai l'hem volgut carregada de materials, en canvi sempre l'hem fet per escoltar desitjos i sentiments. Hui s'ha complit un. Esperant que l'any vinent tinga el mateix desig, la mateixa realitat. Perquè mentre el blanc ens aconselle, perquè mentre els colors ens encoratgen hi haurà present i el futur serà clar, alt i republicà.
"Si som capaços d'imaginar una altra Xàtiva, tenim el poder de transformar-la"
3 comentaris:
Mai no havia llegit -i mira si ha plogut- unes paraules tan senzilles, on amb una mena de joc entre sentiments, records i colors, que m'arribaren tan profundament al cor.
Mai no havia llegit -i mira si ha plogut- unes paraules tan senzilles, on amb una mena de joc entre sentiments, records i colors, que m'arribaren tan profundament al cor.
Els colors, el blanc i el negre... però també el color del plor, de la soletat i de la pena... Els colors de l'esperança i de la lluita... Els colors de la vida, per sort, els portem nosaltres i són nostres... sempre que puguen compartir-se... Millor 2015... amb la paleta disponible... Salut. Romà.
Publica un comentari a l'entrada