RESPONSABILITAT I BONA FÉ
Contestació
a l’article ¿Dónde están los curas, que los vamos a quemar? de l’abat de la
Col·legiata de Xàtiva, publicat en Levante EMV (10-11-2012).
En aquestos moments, com vosté
sap qualsevol persona de rellevància pública ha d’exercir la màxima
responsabilitat i atendre a les lliçons de la història, la moral i l’ètica. Furgar
en el cau de la provocació reiterada, incitar a la crispació i traure a
passejar els instints més primaris no acabaran mai en un bon resultat.
Hui, les persones de la nostra terra patim
les conseqüències d'una injusta crisi social, propiciada per un conjunt
d'oligarquies que durant segles han governat des de l'ombra a les dones i homes
d’aquest territori. Un poder absolut comparable a l'antiga Roma que conduïa els
cristians a l'opressió i, en ocasions, a la mort. Fam, guerra, odi, violència,
por, malalties, desnonaments, explotació laboral, barris marginals,
analfabetisme, racisme, pedofília, xenofòbia i homofòbia. Segurament que vosté
ha vist el mateix món que veiem nosaltres. Per aquestes raons, com vosté entendrà, ens hem
rebel·lat i ens rebel·lem pacíficament per convicció i per estima a l'ésser
humà. Perquè, d’una manera humil, ens considerem fills de la Il·lustració i tractem de
perseguir la felicitat en aquest món ple d’injustícies. Perquè ens
situem ben lluny del fanatisme, la persecució, l’extermini, el dolor i la
irracionalitat, situacions determinades tantes vegades pels dogmes de fe. Per
això, li preguem que no ens identifique amb les croades del Pontífex Urbà II, que
no ens lligue amb Pere l’Ermità, perquè nosaltres no concitem als de baix a la
lluita fratricida. Busque’ns, si vol, en la paraula del Concili Vaticà II, així
ens podrà veure amb la claredat dels ulls de Joan XXIII. Abandone el color
negre, el somriure gris, i trobarà el respecte que tenim i mantenim a les
creences dels nostres conciutadans. Si alguna vegada no ha estat així, mai no fou
culpa del nostre sentir col·lectiu.
Admirem sincerament el treball
generós de gran part de la comunitat que vosté representa en la ciutat. Però respecte vosté la vigència i la legitimitat
dels somnis que nosaltres volem aconseguir. Una nova societat amb menys
desigualtats, una població amb accés als recursos alimentaris, menys persones
desemparades, menys xiquets sense escola, menys malalts sense metges per
habitant, un poble format dignament a les escoles, unes dones i homes plens de valors i solidaritat disposats
a escoltar-lo a vosté mateix i a debatre’l
des de la prudència i la serenitat democràtica. No hi haurà cap proposta
més receptiva que la nostra a l’hora de comprendre el pensament cristià, si
aquest veritablement interpreta el verb de Crist que foragità els mercaders del temple. Així
és com nosaltres entenem el futur en la terra, segurament d’una manera ben semblant a la que vosté en teoria predica.
Estiga seré i sàpiga que està davant d’una crida a l’optimisme i a la fe en la
voluntat humana, i tinga ben clar que ho podem fer des del record però sense fer ostentació de
la mort, ni desig del martiri.
Miquel Lorente
Coordinador EUPV Xàtiva
Publicat al Levante EMV (La Costera-La Canal-La Vall d'Albaida). 17-11-2012
4 comentaris:
Perfecte Miquel: sentit comú, lucidesa, intel·ligència i respecte contra el despropòsit i el fanatisme. Una abraçada
magnífica resposta Miquel, ben argumentada... endavant!!!
Com ja t'havia comentat, el teu escrit, Miquel, el trobre molt intel.ligent. Amb educació exquisida desmontes la torpe provocació del abat, deixant-lo en el lloc que es mereix, amb la seua baixesa ética i amb gens de gust al retreure coses d'un passat on gent com ell tenen molt que callar. I sobretot quan l'única finalitat és insultar a la gent d'esquerra i provocar la por procurant els vots a la dreta.
Bolt bé, Miquel. Demostres saber fer les coses, tranquil, seré i equilibrat, molt, molt encertat. Besets.
Increïble resposta has actuat com paladí del dogma de la il · lustració sinònim de llibertat, igualtat i fraternitat i de les veritables paraules de Crist davant el cap visible del dogma de la fe (la inquisició emmascarada) que és sinònim de anacronisme, involució, opressió, poder a través de la por, etc ... el contrari del gran renovador i impulsor de la modernització de l'església Joan XXIII que la majoria de la Cúria l'ha condemnat a l'oblit. Felicitats Miquel.
Publica un comentari a l'entrada