Anem sumant anys i ja en són trenta. No saps ben bé com tot ha rodat, però la realitat comença a cantar sols amb lletres de present. Fas memòria i veus com ja s'han cremat uns quants dies, sentiments i ferments. Comptes dies de collites plenes i uns quants dies de color gris, molts dies necessàriament se'ls regale a l'oblit. D'aquestos trenta, com no podia ser d'un altra manera, em quede amb els meus, amb la gent que d'una manera especial m'ha ajudat a fer-me i en algun moment a desfer-me.
"Si som capaços d'imaginar una altra Xàtiva, tenim el poder de transformar-la"
1 comentari:
Bona manera de valorar els 30 dies més! Que continuiïs gaudint de la vida, i dels teus!
Publica un comentari a l'entrada