dimecres, de juny 01, 2011

1 comentari:

Cesca ha dit...

Són casualitats màgiques, avui a l'assignatura de literatura castellana, repassant amb els alumnes la poesia del segle d'or concretament a Góngora, analitzàvem un poema (cantat per Paco Ibañez i molt actual per cert) " Vaya yo caliente y ríase la gente" que m'ha recordat moments de molt de compromís.
Alexandre el diumenge a la plaça Catalunya el va veure. Quantes casualitats...