És el moment de mirar la ciutat d’una manera independent i lliure, és el moment de trencar amb la resignació d’aquell pensament tan arrelat que ens diu per cada racó que tot està lligat, que poca cosa podem fer per trencar amb uns valors, unes maneres d’actuar que no les volem nostres. La resignació és amant del col•lapse, com la rebel•lia és amant del futur. Des de l’any 1999 l’alcalde Rus està perdent d’una manera continuada recolzament electoral, en les darreres eleccions va estar ben prop de perdre la seua majoria. Rus, fins i tot, ha perdut la possibilitat de reinventar-se per poder entendre una realitat en què no sap moure’s. S’han acabat els feliços anys 90, ja no és el moment de les grans fonts ornamentals, de les places de bous cobertes, de les millors fires del món o del glamour de les Nits al Castell. Ara és el moment de crear, d’imaginar, de redefinir una ciutat que ha perdut molts anys per poder projectar-se en un futur pròxim. Cal treballar per un nou model econòmic, dinàmic, encoratjador i estimulant per als joves de la ciutat. El balafiament dels diners públics és el passat, ara cal parlar d’austeritat, en el sentit romà del terme, cal fer de la ciutat un espai on viure dignament sense agredir al medi ambient, amb entorns que inciten al debat públic, a les decisions consensuades, a la transparència, a la interacció ciutadana, a la convivència i a l’estima.
La resignació, en canvi, ens portarà al col•lapse, acabarà conduint a la ciutat cap a una deriva lenta i dolça, plena de frivolitats i actes públics de caràcter lúdic i evasiu, promoguts des del poder, per distorsionar la realitat dels ciutadans. Perquè, d’aquesta manera, ells s’evitaran parlar dels problemes reals de la ciutat, perquè d’aquesta manera podran obviar la seua part de responsabilitat en l’atur que patim, amb 2.889 xativines i xativins que volen treballar i no poden, i també ens podran amagar que en la nostra comarca ha crescut l’atur en 2010 un 5,27%, per damunt de la mitja autonòmica i estatal. Perquè així ens voldran fer callar, mentre continuaran privatitzant serveis i la qualitat de vida en la ciutat baixarà. Això sí, mentrestant la seua festa particular continuarà.
No ens confonguem, novament, Xàtiva està plena de colors i així ha de ser el seu futur.
Miquel Lorente
Candidat d'EU a l'alcaldia de Xàtiva.
(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante EMV 29-01-2011)
La resignació, en canvi, ens portarà al col•lapse, acabarà conduint a la ciutat cap a una deriva lenta i dolça, plena de frivolitats i actes públics de caràcter lúdic i evasiu, promoguts des del poder, per distorsionar la realitat dels ciutadans. Perquè, d’aquesta manera, ells s’evitaran parlar dels problemes reals de la ciutat, perquè d’aquesta manera podran obviar la seua part de responsabilitat en l’atur que patim, amb 2.889 xativines i xativins que volen treballar i no poden, i també ens podran amagar que en la nostra comarca ha crescut l’atur en 2010 un 5,27%, per damunt de la mitja autonòmica i estatal. Perquè així ens voldran fer callar, mentre continuaran privatitzant serveis i la qualitat de vida en la ciutat baixarà. Això sí, mentrestant la seua festa particular continuarà.
No ens confonguem, novament, Xàtiva està plena de colors i així ha de ser el seu futur.
Miquel Lorente
Candidat d'EU a l'alcaldia de Xàtiva.
(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante EMV 29-01-2011)
4 comentaris:
Per sort el futur no està escrit enlloc, i sempre podem transformar les coses que no ens deixen viure plenament. Ànims!
El futur es fa des del present i tu ho saps ben bé... ànim Miquel¡¡¡
Anna
Roser millor lluitar pel canvi que viure sense intentar-ho!
Anna moltíssimes gràcies per tot!
Miquel, sense dubte. La meva vida és un camí de lluites constant, i encara continua.
Publica un comentari a l'entrada