SÀHARA

Pocs han estat els llibres d’història, els noticiaris…que ens han explicat realment les arrels i el dia a dia d’un patiment que dura molts anys, massa anys. Avui en dia encara no se’ns diu ben clar que el govern espanyol és responsable de la situació en què viu ara el Sàhara, no se’ns diu que front l’ONU l’únic Estat responsable és l’espanyol per la manca d’acompanyament realitzat en el procés de descolonització.

Sabem que la Marxa Verda fou promuga pels EUA, també sabem que allò va ser una agressió brutal i front aquesta l’Estat espanyol es va batre en retirada d’una manera miserable, tanmateix la seua responsabilitat continua com antiga metròpoli. Mentrestant el poble saharauí viu sotmés dintre d’un règim feudal on el rei de Marroc governa d’una manera cruel i despòtica, amb el vist-i-plau de França, d’EUA i d’altres nacions que veuen en aquelles terres un doll permament de fosfat. Açò és pirateria i no pas política internacional. Mentrestant la UE, per la seua banda, manté una actitud semblant a la que manté amb Israel i Palestina. Senzillament lamentable, no hi ha sentit de la dignitat, ni tampoc de comunitat internacional. I en el cas d’Espanya queda ben clar l’existència d’un Govern dèbil, i com a dèbil és fort amb els dèbils i dèbil amb els forts. La gent que sentim la injustícia saharauí a hores d’ara no ens queda un altra eina que la paraula, la convicció, el compromís i tal volta l’inici d’un no consum responsable, d’aquells productes provinents d’estats que oprimeixen a pobles que volen ser lliures i a més ho volen ser amb somriures de tots els colors.

PD: En pocs dies ja farà uns quants anys que el cantant i poeta Carlos Cano decidí marxar ben lluny amb un vaixell de contraband.