dilluns, d’octubre 11, 2010

LLEGÓ CON TRES HERIDAS

Quin goig aproximar-se a la vida de Miguel Hernàndez, quina intensitat en la seua vida, quines ganes de viure, d'estimar i morir amb dignitat. Molts prenen com a tret d'aquell home la imatge d'un pastor brut i rapat, més bé podríem dir d'ell que va ser un home senzill i no pas simple. Senzill fins i tot en la seua lletra lligada en poesia. Miguel Hernàndez, el poeta del poble, va morir a poc a poc en les presons del franquisme quan sols comptava 31 anys, tot i això la seua creació ja era imparable, inexorable i plena de vida.

El proper dia 30 d'octubre és l'aniversari del seu neixement, fem entre tots i totes que a Xàtiva les nostres balconades i finestrals mostren la seua poesia i la seua vida.

3 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Un gran poeta, i tant!

Miquel Lorente ha dit...

anima't i el dia 30 posa una poema en la teua balconada.

Roser Caño Valls ha dit...

Això faré! Gràcies ;)