divendres, de juliol 18, 2008




L’ESTIU

Avança l’estiu, avança el temps...Tot i això, encara no acabe d’amotlar-me a les vacances. Trobe que des d’uns anys ençà mai ho he pogut fer. Sent aquest un temps de desficis, enraonaments soterrats, hores mortes i llegides, passejades sense rumb etc.

Tanmateix en aquesta primera part de l’estiu. Vaja, període que sempre he dividit en dos, prenent com a punt divisori les festes de Barxeta. No ha estat massa gloriós, més bé, ha estat un temps de desencontres unipersonals,sentimentals i sobretot telemàtics. Caldrà assumir la pena.

Ara bé d’aquestos dies, més dies que nits, em quede, recorde i estime dos moments concrets. L’oratjol de la Casa Escrivà, eixos moments de brissa acompanyada d’olor a serra, mesclada amb tonalitats blavoses i silencis trencats per la vida. I dos llibres, dos regals de dos persones que m’estime molt, X.P i P.A. Al primer les més sinceres gràcies i ell ho sap, al segon alguna cosa més. De fet, el seu regal va anar acompanyat d’unes paraules tristes, complices, sinceres i força encertades quan les persones arriben a acumular molts estius al llarg de la seua vida. En un primer moment les vaig maleïr, les paraules, després les vaig compendre.

I ara solament em queda el detall de tornar-li el regal, en forma de dos purs Cohiba i dos copes de cognac Independència i sobretot paraules, moltes paraules.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aprofita l'estiu i tots els sentiments que et desperta, perque el dia 1 de setembre s'acosta i les piles les haurem de tenir ben carregades.
Bones vacances, company!!!

Anònim ha dit...

Gràcies, templà!!!!!

Et tinc que enviar unes fotos pròximament que et vas a fer un fart de riure.

Ja et truque