.

ELLES

Durant els anys a la Universitat varen ser molts els trajectes recorreguts en tren, des de Xàtiva a València. Aquests viatges, finalment, reportaren companyies forjades pel passar dels dies. Companyies asidues, companyies de vagó, de seient d'enfront...En fí, companyies previsibles de cada matí. Tanmateix, tots aquells "companys" , curiosament, mai vàrem compartir cap conversa que pogués anar més enllà del "Bon dia". Encara, avui els recorde. Aquest any m'ha passat un cosa semblant. Des de Vilafranca del Penedès fins a a l'Institut on treballe també vaig comptar amb certes companyies previsibles.

Ahir mentres marxava en direcció a la platja, junt a una rotonda, vaig vore una dona esperant. Llavors vaig recordar aquelles cares reconegudes, aquest passat any, en les rutines diàries. Unes companyies que també junt a l'asfalt han esperat i esperen. Benvingut i necessari siga el respecte cap aquestes dones. Treballadores, en molts casos, explotades, denigrades, sense garanties, sense drets...Elles solament compten amb el somni d'una nova vida. Exercint o no, però, sense imposicions. Somnis que en la gran majoria dels casos s'esvaeixen amb el temps. Mentrestant, nosaltres, companys/nyes de les seues rutines no anem més enllà de la simple mirada, de vegades indiscreta.