divendres, de gener 18, 2008

Com diria un bon amic, aquesta cançó és per sentar-se, comodament, un diumenge per la tarda a casa i gaudir de la seua lletra entre la companyia del silenci...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Miquel, encara que els quilómetres ens separen, encara que el temps ara no estiga al nostre favor per a poder voremos, encara que l´Esgleasia se fique on no l´importa...encara de tot alló, el meu espirit esta esperan-te en la barra de aquell bar a on dixarem una conversa.
T´estime amic.

Anònim ha dit...

Miquelet, que ja m'han dit que t'has comprat un cotxaço. Que golfo eres! Molt roig, molt roig pero a l'hora de la veritat a passar pels bancs. Jajajajajaja
Una abraçada, i a vore si et vegem per Xàtiva, que ens deus un esmorçar.