dimecres, de gener 30, 2008

ALS COMPANYS

Als companys/nyes d'Esquerra Unida de Xàtiva i de la Costera que estem patint les conseqüències de la bogeria col·lectiva instaurada en Esquerra Unida de País Valencià. Solament dir-vos que mai hem sigut gos de ningú, ni granera de cap direcció... i això sembla que no se'ns perdona. Tanmateix, tots/es les membres d'EU de Xàtiva i de la Costera podem estar plens d'orgull per haver posat llums des de l'esquerra, on solament existien ombres.

Companys/nyes, per tot allò que em fet junts i per tot el que ens resta per fer; que no s'apague la llum.



5 comentaris:

Anònim ha dit...

i ara què fem? Montalban o Isaura? Jo ho tinc clar, renovar-se o morir.

Anònim ha dit...

Votar Isaura dispersa més el vot, beneficia al PP que serà qui obtindrà eixe diputat que era d'EU

Anònim ha dit...

Votar Isaura dispersa el vot de la mateixa manera que votar a Montalbán

Anònim ha dit...

Miquel, m´estranya que un historiador com tu, el dia de hui no ens recorde que fa 800 anys, un dia com hui, va nàixer una de les persones més importants i relevants, si cap, per a tots els valencians i valencianes. Un dia com hui 800 anys enrere, van començar a brotar les arrels del que hui, afortunadament, som, una gran comunitat de valencians/es que no ignoren i tampoc dexen de fer constant memòria d´on vinguem, qui va ser aquest gran Rei, En Jaume I, que va iniciar l´etapa de la seua més que significant vida per la prosperitat dels valencians,una vida on brollaven les conquestes, d´ahí el ben merescut sobrenom de Jaume I el Conqueridor, que més que un home, era un poble, va ser el frut que desencadenà gran pàgines a la història que avui tenim, i ens va deixar al seu testament importants victòries, conquestes,però sobretot un poble, el poble valenciâ!!! però també ens va regalar curioses anècdotes; (quan el Rei Jaume I, galopant damunt el seu cavall, va arrivar al més alt punt del terme del que hui coneguem com Barx, va exclamar amb gran entusiasme "Oh! qué valle más digna para un monasterio!", i d´ahí com no, ve la nomenclatura que hui té adoptada el monestir de la valldigna a Simat, i com no, els quatre pobles que pertanyen a la Valldigna, Simat, Tavernes, Benifairó i Barx. Açò es simplement una des la multitud d´anècdotes i curiositats que tenim el plaer d´haver heredat d´aquest gran home, però es ben curiós fer-ho sabedor a les persones que habitem prop d´aquesta meravellosa vall. Només vull aconsellar a tots els lectors d´aquest blog i d´aquest article, que durant tot l´any 2008, hi hauràmultitud d´actes referents al naixement del nostre Rei, al naixement del nostre poble, aprofiteu al màxim i assitiu a totes les que pugue, no es decepcionareu, i si queda algun dia lliure a la vostra via, no deixeu de visitar el monestir de Poblet, molts de vosaltres quedareu meravellats, ho assegure de primera mà!!!

Un fill del Rei Jaume I,
un VALENCIÀ!!!

Raimundo de Penyafort ha dit...

A l'últim anònim, dir-li que Miquel no va penjar cap article, però a alguns amics sí ens va recordar qui era Jaume I ahir. Inclús ens va contar com va morir i on.

Miquel, enhorabona perquè ja eres "mig maratonià", fer 21 kilòmetres sense deixar de còrrer no és cosa fàcil, per a mí també es mereix una noteta al teu blog. No hi ha res imposible per als que lluiten de tot cor.