diumenge, de setembre 16, 2007

SILVIO RODRÍGUEZ, TE DOY UNA CANCIÓN

3 comentaris:

Anònim ha dit...

... creen que me juego la vida, porque no te conocen ni te sienten.

Miquel Lorente ha dit...

Personalment per a mi també és una de les millors estrofes d'aquesta magnífica cançó. Ara bé, sempre s'ha dit que els escriptors, els cantautors no fan les seves obres per a nosaltres sinó que les parixen per a ells. De la mateixa manera que nosaltres no les escoltem i interpretem per a ells, sinó que les pensem i interpretem per a nosaltres i les nostres situacions particulars.

No obstant això, en què o en qui estaria pensant Silvio quan va escriure aquesta cançó...en la seva dona estimada, en el seu amor impossible, en la Revolució que tant estima

Anònim ha dit...

Miquel tu si que te mereixes una cançó i totes les del món!!!!!!!!!

Un beset boniko