dimarts, de setembre 11, 2007

COMENCEM...

Demà comence les classes en l'Institut, després d'un estiu la mar de complet. Ho dic perquè he tingut de tot; oposicions, nervis per les notes, matinades per anar a treballar al magatzem, tristos acomiadaments...i finalment la nota i amb ella l'alegria col·lectiva. La meua, la dels meus pares i la de la gent que m'estima. Eixa nota que encara em costa força creure com a real, aquella que m'ha atorgat una plaça de professor de secundària que demà començaré a posar en pràctica.

Ja sóc en les terres del nord i he començat amb els retrobaments, farà uns dies em vaig retrobar amb uns bons amics del nord. Gent bona, gent honrada...que estima i es fa estimar. Estic parlant de l'Adela, del Joaquin, de la Isabel, l'Anna...una família que em fa sentir com a casa quan els visite. L'Adela va estar companya meua de treball l'any passat, sent aquesta una relació que esdevingué prompte en maternal. Quan un surt de casa tot és força difícil, tanmateix amb gent com l'Adela eixe calvari resulta molt més lleu. Algun dia li hauré d'agrair tot el que va fer per mi.



Hui és festiu a Catalunya, és l'11 de setembre, i paradògicament les celebracions que es realitzaran avui a Barcelona seran amenitzades per la música valenciana. Actuarà sota l'arc del triomf un xativí, Feliu Ventura i Obrint Pas. Feliu és i se sent de Xàtiva tal i com ens ocorre a molts què a pesar de tot no volem oblidar els nostres orígens perquè conformen la nostra identitat. Aquesta nit, abans de l'actuació ens retrobarem, xarrarem i demà comencem...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegre q et vaja tot tan bé xl nord xo estarás un poc sol...
Per curiositat...kina nota vas traure??
Un beset

Anònim ha dit...

No oblides que el que realment s'estima la seua terra el que vol és tornar a ella. Jo oficialment no visc ni treballe ací, però ací és on estic la major part del temps, perquè aquest és el meu lloc.Espere que baixes sempre que pugues.

Adela ha dit...

No m'has d'agrair res,Miquel el que tens ho has aconseguit amb un gran esforç per part teva.
Demà serà el primer dia del teu somni fet realitat: ser professor de secundària.
Estic segura que tot t’anirà molt bé i que les teves classes destil•laran una gran sensibilitat i humanitat, crec que els teus alumnes tenen sort amb el "profe" d’Història que els ha tocat...
D’altra banda dir-te que no oblidis mai la teva terra , però ja saps que per aquestes terres del nord no deixarem que et trobis sol.
Recorda el que diu la cançó i endavant company!!!
"Saber que se puede, querer que se pueda,
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza,
tentar al futuro con el corazón"...
Una abraçada.

Robert ha dit...

Miquelet! disfruta aquesta experiencia que et dona la vida, que segur que amb el temps la sabras valorar.
Un abraç!