diumenge, de desembre 10, 2006



UN PACTE AMB EL DIMONI

les arrels de la cocaïna

Cada cop més estem veient com el consum de drogues, com ara la cocaïna, incrementa d’una manera alarmant en Occident i més concretament a l’Estat espanyol. De fet Espanya figura en el primer lloc del rànking mundial de consumidors de cocaïna, inclús per davant dels EUA. Almenys així ho consideren els informes realitzats per l’ONU i recollits en la memòria de la Fiscalia Antidrogra del present any. És ben cert, que aquesta droga està gaudint d’un procés de socialització, i inclús es considera el seu consum un fet modern i elitista. Tanmateix, les conseqüències del seu consum són força preocupants, des d’efectes de caire físic (problemes de cor, respiratoris, intestinals...) passant per efectes psíquics (depressió, insomni...) i per supost efectes socials (inestabilitat laboral, delictes...).

És ben cert, que aquesta droga està gaudint d’un procés de socialització

Ara bé, quin és el punt de partida d’aquestes drogues. Tradicionalment ha sigut América Llatina el lloc d’eixida de les grans partides de cocaína, que després han estat repartides per la resta del planeta. Nosaltres, arran de la visualització del documental “Colombia, un pacto con el diablo”, emés pel programa En portada de TVE2 tractarem d’endinsar-nos en la producció d’aquesta droga i les conseqüències que comporta per un dels països amb major producció del món; Colombia.

Tradicionalment ha sigut Amèrica Llatina el lloc d’eixida de les grans partides de cocaïna

Una vegada finalitzada la guerra de Vietnam en 1975, en els EUA s’inicia una forta demanda de cannabis. Demanda que seria satisfeta per Colombia, on la gent que s’encarregà d’aquest negoci, fins i tot era mirada amb bons ulls, tothom ho acceptaba i inclús ho aplauida donats els importants beneficis que aquest negoci reportava. Poc a poc la demanda nordamericana anà derivant cap el consum de la cocaïna. Colombia havia signat un pacte amb el dimoni. Hui són molts els llauradors que cultiven la coca obligats pels traficants, tot i que econòmicament els suposa molt més beneficiós el cultiu de la coca que qualsevol altre producte; tres fanecades de blat reporten 40.000 pessetes a l’any de benefici mentre que el mateix terreny reporta un benefici de 400.000 pessetes. No obstant, els camperols encarregats de la producció eviten comentaris sobre la seua producció, així queda palés en el documental.

la demanda nordamericana anà derivant cap el consum de la cocaïna. Colombia havia signat un pacte amb el dimoni

En aquest contexte, val a dir que el problema de la cocaïna es veu agreujat per les circumstàncies d’aquest país andí. De fet, Colombia és un país en un estat constant de guerra, amb èpoques de major o menor intensitat però al remat en conflicte constant. Tant el govern, els militars, la guerrilla, els narcos, els paramilitars...formen part d’aquesta situació, que a més es veu distorsionada per l’acció de la cocaïna.

Colombia és un país en un estat constant de guerra




Colombia ha estat des de la seua fundació un país amb greus desigualtats socials, personficades amb injusta distribució de la terra. Aquest problema mai no va ser abordat pels partits tradicionals, el Liberal i el Conservador. Aquestos dos partits, o millor dit castes de la mateixa raça però dividides per motius econòmics, mai varen tenir una visió social en la gestió del seu Estat. Fent predominar sempre l’interés privat sobre el col·lectiu. Aquesta situació arribà al seu cenit amb l’assasinat del líder liberal Gaitán en la década dels 50, així com el bombardeig de camperols revoltats a Marquetalia, el vint-i-set de maig de 1964. Tenint com a conseqüència el naixement del grup guerriller FARC. Actualment tant les FARC com l’ELN són els dos movements guerrilers que actuen a Colombia, encara que l’ELN ara és troba en un procés de decadencia i conversa amb el govern.

En quant a la relació del moviment guerriller, em de dir que envers a les FARC podem indicar que si bé, ells mateixa no s’encarreguen de la producció, ni de la distribució de la droga sí que mantenen certes relacions amb el procés. De fet, les FARC, segons explica un dels seus membres, s’encarreguen de cobrar una mena de “taxa” a tots aquells compradors que van a recollir la coca cultivada pels camperols. D’aquesta manera la guerrilla obté una important font d’ingressos.

les FARC podem indicar que si bé, ells mateixa no s’encarreguen de la producció, ni de la distribució de la droga sí que mantenen certes relacions amb el procés

Davant aquesta acció de la guerrilla apareix la reacció dels paramilitars, grups d’extrema dreta, els quals s’encarreguen de defendre els interessos dels narcos i també dels empresaris farts de les extorsions. El cap dels paramilitars, Carlos Castaño, justifica la seua acció dient que davant la inoperància de l’Estat ells realitzen la seua tasca. En quant a l’exèrcit, Castaño asegura que existeixen connexions entre ells i el cos militar de l’estat, de fet, ell confirma que efectius de l’exèrcit han passat a formar part dels paramilitars.

la reacció dels paramilitars, grups d’extrema dreta, els quals s’encarreguen de defendre els interessos dels narcos

Entre els tirs, confrontaments, extorsions...és troba la població civil colombiana. Ha sigut molta la gent que ha estat desplaçada pel conflicte, deixant les seues terres i passant a engrandir les borses de misèria de les grans ciutats. Pel que fa als camperols que no han abandonat les seues terres, en la seua gran majoría passen a estar sotmesos a la pressió de l’exèrcit, la guerrilla, els narcos i els paramilitars. Sent acusats de connivència en qualsevol dels elements en els que mantinguen un mínim contacte i per tant guanyant-se l’odi de tota la resta.

Entre els tirs, confrontaments, extorsions...és troba la població civil colombiana



L’expresident de Colombia, Pastrana intervé en el documental, sent aleshores el president del país. Aquest confirma el pacte que en el seu dia signa Colombia amb el dimoni a mitjans dels anys 70, el qual ha conduït al país a un atzucac impossible. Ara bé, l’expresident Pastrana en tot moment globalitza el problema, fa responsable d’aquesta situació a tots, als actors interns i als externs. Destaca que són els consumidors de cocaïna els que amb el seu consum paguen les armes de la guerrilla, dels paramilitars...A més resalta que la producció de coca no és solament cosa de Colombia, de fet els components químics de la coca en són més i arriben a Colombia des d’EUA i des d’Europa. En la seua al·locució també fa referència al gran impacte ecològic que comporta la producció de la coca a Colombia (deforestació, contaminació de rius...)

L’expresident Pastrana en tot moment globalitza el problema

En definitva, em pogut comprovar com la complicada realitat colombiana està sent totalment distorsionada per un element; la cocaïna. La qual en un principi fou ben rebuda i finalment s’ha transformat en tot un dimoni en acció. Nogensmenys, cal tenir en compte que Colombia de per se, és un lloc amb un conflicte multipolar, on la inoperància de l’Estat colombià esdevé en el màxim responsable de la situació. Han estat molts els anys en qué l’Estat no ha actuat en importants aspectes com ara; la millora de les condicions de vida del camperolat (reforma agrària), millora de les infraestructures, creació d’un teixit industrial competent...

la inoperància de l’Estat colombià esdevé en el màxim responsable de la situació

Tanmateix no podem exhimir de la seua responsabilitat al món occidental, el qual va ser el que provocà, incità...la producció de cocaïna a Colombia. En aquest sentit, podem assegurar que l’ajuda d’occident no és pot bassar solament en aportar armament al govern colombià, tal i com està ocorreguent ara mateix. De fet, la tasca ha d’anar més enllà i en aquest sentit, l’Estat espanyol té moltes coses a dir. Aquest problema s’ha d’abordar des de la informació. Sent la millor eina la paraula; la dels pares als seues fills, la dels mestres als seus alumnes, la dels bons amics als amics i la dels polítics als seus ciutadans.

Aquest problema s’ha d’abordar des de la informació



No és pot permetre que des de la ignorància és faça malbé la vida de cap persona, almenys que la decisió de fer-ho o no fer-ho siga conscient i conseqüent amb les dimensions d’aquest problema. Ara bé, voldries pactar amb el dimoni?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest article és llarg, però val la pena llegir-ho amb deteniment.Moltíssima gent s'enganya amb la coca.Estàs fent del teu blog un lloc realment interessant,enhorabona!

Anònim ha dit...

visca el perico i la festa!