.

A ONTINYENT ES NOTA I A XÀTIVA TAMBÉ...

Barberà, bon amic i company em comentava l'altre dia de quina manera més coherent s'estava actuant en el casc antic d'Ontinyent. Seré clar i ras, Ontinyent tot i tindre una indústria considerable i un important nivell de vida,mai ha tingut una bona imatge. Fet molt típic en aquells llocs que han patit les conseqüències d'un fort procés industrial. A més a més, cal recordar que l'orografia d'Ontinyent tampoc ha facilitat un planejament urbanístic còmode per a la ciutat. No obstant això, darrerament dona gust passetjar pel casc antic i per la perifèria d'Ontinyent.

Sens dubte, l'Ajuntament d'Ontinyent ha treballat molt dignament, a l'hora de canviar-li la imatge a la ciutat. Ara bé, per obtindre aquestos resultats fan falta idees i sobretot moltes ganes i honestitat en el treball, elements que per aquestes latituds xativines no sovintegen massa. Hui per hui el casc antic d'Ontinyent es troba més viu que mai, amb una ampla oferta comercial havent consolidat tot un centre comercial i d'oci ( amb cafeteries, cine...) en el mateix cor de la ciutat, respectant en tot moment els petits comerços que es troben ubicats pels diferents carrers del casc antic.

A més a més, des del consistori ontinyentí han apostat per fer peatonals molts indrets del centre, amb la reducció de la contaminació acústica, salubritat...que això comporta. De la mateixa manera han apostat per l'increment de les zones verdes en el casc antic, comprant diversos edificis que després han tombat per tal de ficar el color verd en el centre de la ciutat. Tampoc podem oblidar l'increment de places d'aparcament en el mateix nucli antic.



Pel que fa a la nostra ciutat les coses són ben diferents. Xàtiva no ha patit/gaudit de cap procés profund d'industrialització. Durant molt de temps la ciutat ha mantingut el seu relleu desafiant vers la serra del castell, respectant els límits que li marcaven la penya roja i la serra Vernissa. Hui tot això és història, Xàtiva s'expandeix com una taca d'oli. Mentrestant el seu nucli antic va quedant-se despoblat,les cases perden el color de les pareds interiors i els seus carrers s'omplin de brutícies, marginació i els caps de setmana de sorolls i molèsties en horaris nocturns. Per la seua banda, els comerços tracten de resisitir a una mort assegurada; manca d'aparcaments, circul·lació impossible, foment de grans superfícies comercials en l'exterior de la ciutat...

Podem per tant observar les diferències a l'hora de realitzar una gestió compromesa amb el desenvolupament sostenible d'una ciutat, per una banda Ontinyent donant vida, serveis, zones verdes, places d'aparcament al seu casc antic i per l'altra Xàtiva propiciant borses de marginació, molèsties nocturnes, fent malbé el teixit comercial tradicional... En definitiva, a Ontinyent les esquerres s'entenen i per tant governen i això els ciutadans i les ciutadanes ho noten. Companys/nyes crec que paga la pena fer l'esforç!