dimecres, de novembre 15, 2006


MIGUEL HERNÁNDEZ
"La poesía es en mí un arma que dejo en las manos del pueblo"

Sens dubte un dels millors poetes en llengua castellana, Miguel Hernández es mereix rebre l'apel·latiu de "gran poeta del poble", gran part dels seues poemes sorgeixen d'una història que s'està fent mentrimentres ell escriu. La seua escola va ser la vida entre la pobressa, la seua figura varonil i la seua ànima va ser de pastor, poeta i milicià. Serví a la II República com a poeta i com a soldat durant la guerra civil, el seu ideal la justícia i la llibertat...


TRISTES GUERRAS

Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.


Miguel Hernández
Canciones y romancero de ausencias

3 comentaris:

Jesús Badenes ha dit...

Miquel, em permet obrir una mica de debat respecte al barri vell (no m'agrada l'expressió casc antic) per a veure si la gent s'anima. A la vegada vull provar de fer un xicotet experiment «digital». Vaig a fer de «telèfon» o de «mediador» entre els diferents blogs del PSPV, BLOC i EU amb el debat sobre el barri vell i penjaré la meua reflexió en els altres també. L'objectiu és acostar posicions.

Crec que en l'article de Cristina Sunyer només s'ha apuntat a grans trets els problemes del barri vell i quin és el futur. Trobe a faltar més concreció. Per exemple, quins són els serveis que hauria de tenir el barri vell? Crec que amb els vinculats a les persones ja tindriem un gran moviment, però de vegades se'ns obllida. Tu, que vas habitualment al jutjat, saps quin moviment genera. LLavors tinc la primera proposta:s'han d'ampliar (necessàriament) i descentralitzar els Serveis Socials, ja que també hi ha molta gent major i molts immigrants que ho necessiten. Com valoreu fer una xarxa de centres ciutadans (un a l'entorn de Sant Pere i un altre a l'eix Seu-Sant Agustí) on podrien haver des de biblioteca de barri a sales de reunions passant per aules d'estudi o espai per fer ioga o cursos de memòria? Només és un dels exemples.

Jesús

PD. Ja continuaré amb altres punts si veig que el debat s'esgota abans d'hora.

desdelporxet ha dit...

Jesus,
em sembla molt valenta la teua predisposició a unir des del debat. En definitiva eixe ha de ser el camí, que cadascú des de la seua sobirania personal o de partit aporte d'una manera generosa, les seues premisses per poder il·lussionar i propiciar el canvi. En EU s'està treballant molt aquest tema, de fet tractaré de parlar amb els companys/nyes per tal de fer la nostra aportació el més aviat possible.

Tot podria ser molt més fàcil si ens ho creguerem d'una manera col·lectiva...

Jesus, una ben forta abraçada

Anònim ha dit...

Vos admire, veritablement, però pense que cap dels dos teniu ara per ara força en els vostres partits per a que es prenguen seriosament la vostra activitat.Un,perquè té molt de "trepa" per davant, i l'altre perquè s'han encarregat de cremar-lo abans d'hora.Gent sana i amb ganes com vosaltres és la que ens fa falta, i no Alfonsos, peperos...Ni Peps.Ànim.