dimecres, de novembre 08, 2006


ENTRE TOTS HO PODRÍEM FER TOT

El passat cap de setmana mentres esmorzaba amb uns amics en un conegut bar de la ciutat escoltava diversos comentaris vers la possible unitat de l'esquerra en la nostra ciutat. Uns comentaven les il·lusions que podria reportar aquesta unió "ja seria hora que s'uniren per fer fora a la dreta", no obstant un altre contertuli de la mateixa taula mostrava la seua contrarietat davant aquest pacte "no es pot pactar amb tal candidat perquè..., de la mateixa manera que no es pot arribar a un acord amb un partit d'orígens ben llunyans de l'esquerra". Sens dubte, interessant conversa quan encara no s'ha plantejat d'una manera oberta, seriosa i sincera des de cap partit d'esquerres un hipotètic pacte de progrés en la nostra ciutat.

I dintre d'aquest atzucac sembla ser que el convidat d'honor siga EU, sent la seua posició un lloc entre els dos focs; entre Escil·la i Caribdis. Per tant, pareix ser que li corresponga a l'esmentat partit abordar aquesta difícil situació per tal d'obtindre una resposta que puga resoldre els dubtes que és planteja molta gent.

En aquest sentit, cal partir de la següent premissa, tots i totes les que manifesten les dues posicions que s'esbrinaven abans en boca dels dos contertulis i que s'escenifica en el camp de l'esquerra de Xàtiva són nostres, són esquerra social. Sent els seus plantejaments bàsics i ben profunds alhora, carregats de raó i d'evidències acumulades al llarg de l'experiència. Així que no podem silenciar la possibilitat del diàleg, d'un encontre, d'un debat entre eixos dos posicionaments que s'encontraven sobre la taula.

Tanmateix caldrà anar pam a pam, és necessària una clarificació prèvia de la situació. Són les posicions més radicalitzades de les dues postures les que convé desmuntar, denunciar i racionalitzar perquè solen ser conseqüència d'autoenganys, intransigències o interessos personals o de grup és a dir cadires, butaques, malíccies, envejes...

De fet l'expressió de tots i totes contra Rus si no va acompanyada de determinats continguts, valors, accions o propostes que permeten la unió d'acció de l'esquerra xativina, aquesta esdevindrà en una consigna buida i inclús podríem parlar d'una tosca manipulació. Estaríem davant de la vella ficció del maniqueisme; la dreta és intrínsecament perversa i l'esquerra essencialment bondadosa. La realitat ens ha demostrat en més d'una ocasió que sota la paraula "esquerra" s'han fet, es fan i supose que es continuaran fent grans desficacis, com ara polítiques pròpies d'eixa dreta a la que es pretén combatre. En aquest sentit solament val una reflexió, la dreta és la dreta en funció d'uns valors, d'unes accions, d'una manera d'entendre el planejament i la vida de la nostra ciutat, que venen donats per uns interessos de classe que ells defenen; l'esquerra és la negació d'eixes accions, d'eixos valors i la defensa de la qualitat de vida de la majoria dels ciutadans i ciutadanes; la resta podríem dir que es garbellar aigua.

Però de quina manera podem posar d'acord a les dues persones que confrontaven els seues arguments el passat diumenge en mig dels sorolls típics d'un bar. Doncs bé, al meu parer considere que serà la proposta, l'elaboració col.lectiva de la mateixa, la política d'aliances que això suposa, la càrrega de valors que la sostenen, l'agrupament de forces per difondre-la... aquestes són les eines que permetran la unió d'acció de l'esquerra a Xàtiva. Ara bé, aquest pensament no tindrà cap sentit si no existeix un mínim de disponibilitat per part de totes les parts implicades i malauradament podem vore que a dia d'avui és una evidència l'absència d'aquest debat.

La proposta, el compromís... és a dir allò concret és el que arrastra a la gent pels seus continguts, per la seua vitalitat. La proposta comuna és la que pot il·lusionar i fer creure a tothom la possiblitat d'un canvi real i d'esquerres en la nostra ciutat. Per això em reitere amb aquesta apel·lació, la Proposta com a eina concreta, raonable, realitzable i dinamitzadora.

Si no som capaços de reflexionar en aquest sentit, la gent progressista de la ciutat junt als seus dirigents continuarem quatre anys més instal·lats en les vessants del Sinaí en una sempiterna, estèril i pesada discusió sobre el sexe dels àngels. Mentrimentres l'alcalde Rus continuarà observant-nos des de les altures de la seua insolència, una vegada més apuntalada amb el bastó del govern de la nostra ciutat.

6 comentaris:

Xavier Penya-roja ha dit...

Ahir vaig enviar, infrucuosament una felicitacíó per la teua visió de la llibertat.
A mes a mes, empatitze amb tu en llegir la poesia.
Hui, llegint l'article "Entre tots ho podriem fer", estic amb tu i amb tots els que ho desitgen

Anònim ha dit...

infumable,

desdelporxet ha dit...

Usuaria anònim disculpa tractaré de ser més dinàmic en els propers articles, encara que la temàtica d'aquest crec que necessitava una reflexió, en certa manera, profunda. No creus???

Sergi Pérez i Serrano ha dit...

discrepe... jo crec que és collonut. Una visió crítica de la realitat i, esperem, un pretext per reflexionar sobre la importància del que ens juguem i la necessitat de deixar de banda algunes qüestions menors que perjudiquen el nostre objectiu final.

Anònim ha dit...

El Sr. Rus al ser presidente de l'Olimpic y con el dinero de "Llanera" pretende recoger un puñado de votos de los aficionados al futbol que le den la mayoria absoluta

Anònim ha dit...

quina pèrdua de temps, la reflexió de le dretes i les esquerrs, el que cal es moures, menys discursos i mes accions, Que ha fet l'equerra de xàtiva fins ára? més be una o ninguna acció, deixeu de somniar i desperteu, somniar es bonic pero té una cosa dolenta, que t'has de despertar.

Salutacions a tots.