EL DEUTE ODIÓS QUE NO HEM DE PAGAR

En l’any 2012 el deute de l’Ajuntament de Xàtiva augmentà en 13 milions  situant-se en un total de 24 milions d’euros. Aquest deute té diversos orígens. Per una banda, la manca de transparència d’una institució on cada any l’alcalde tancava els comptes econòmics en superàvit, quan en realitat existien milions d’euros en factures impagades a proveïdors.  Una gestió municipal, que des de fa molts anys, ha comportat contractacions d’obres i serveis que no respectaven la legalitat provocant grans sobrecostos. A més, no s’han d’oblidar els balafiaments absurds d’obres faraòniques, de grans espectacles  i animacions encaminades a distraure les mancances d’una carta de serveis municipals on la cobertura escolar de 0-3 anys, l’emergència social, sales d’estudi, beques d’investigació local… eren i són inexistents. En fí, l’equip de govern municipal porta anys acumulant un deute desproporcionat que ben poc ha ajudat a l’hora de promoure un teixit econòmic, social i cultural productiu en la ciutat.

No obstant això, si l’endeutament generat per la gestió municipal és intolerable, l’accés al crèdit per fer-li front no ho és menys. Arran de l’aprovació, per part del Govern Central, del Pla Montoro per al pagament a proveïdors s’obria una porta per pagar les factures pendents dels ajuntaments, però també s’obria un espai d’especulació financera a costa de la butxaca de la gent de baix.

1)      El Pla Montoro dirigit als  ajuntaments endeutats amb proveïdors, com era el cas del nostre, aconseguia l’aportació econòmica de la següent manera: el Banc Central Europeu (BCE) posava a disposició de les entitats bancàries un finançament molt barat i pràcticament il·limitat. En canvi, l’Estat i els ajuntaments per accedir al crèdit havien d’acudir a les entitats amb unes condicions molt dures. És a dir, el BCE havia emès el capital amb un interés del 2% i lluny d’arribar directament a les administracions públiques passava abans per les mans de les entitats financeres que feien pujar l’interés al 6%. Per aquesta raó, els 13 milions d’euros prestats a l’Ajuntament de Xàtiva durant l’any 2012 sumen sols en interessos 5,1 milions d’euros, a banda de l’amortització de capital. Tanmateix, si els grans partits polítics del sistema, Partit Popular i PSOE, en el seu disseny econòmic d’Europa no hagueren claudicat als mercats i hagueren legislat per accedir directament al crèdit, l’interés hagués estat d’1,4 milions d’euros. Per aquesta raó, denunciem els 3,6 milions d’euros de deute odiós al que ja estan fent front les xativines i xativins, així com els milers de milions d’euros que estan fent pagar il·legítimament al conjunt de la població de l’Estat.

2)   El deute odiós és aquell que s’utilitza en legislació internacional per justificar el no pagament del deute contret en contra dels interessos de la ciutadania, sense el vist-i-plau explícit de la mateixa i sense ser dirigit a millorar la qualitat de vida de la gent. El professor Alexander Sack va ser el primer en proposar aquesta via. Sent assumida en el segle XIX per Mèxic i EUA, més recentment en ple segle XXI per Iraq, Equador, Argentina o Islàndia. De fet, Islàndia fa dos anys es va trobar en una situació molt semblant a la descrita en aquest article, on les institucions públiques es sacrificaven conjuntament amb la ciutadania per rescatar als bancs. Al remat, la consciència i la veu popular a Islàndia, mitjançant referèndum, es negà a pagar el deute odiós. Hui la seua economia es recupera.

Malauradament en un context com el nostre les projeccions no ens condueixen a una pròxima recuperació. L’activitat econòmica no millora, els sectors tradicionals de la ciutat s’enfonsen cada vegada més, l’atur augmenta, els nostres joves marxen, la pressió fiscal del municipi és asfixiant i gens progressiva. Un Ajuntament sense capacitat d’inversió, sense un entorn econòmicament positiu i assumint la pena d’un profund préstec amb un greu interés odiós. Aquest és el llegat d’uns polítics que han gestionat ben mal allò que és de tots, que pagaran la seua mala gestió amb el descontent quotidià de la ciutadania i finalment amb la paraula de les urnes. Mentrestant, no ens resignem a pagar les conseqüències i plantem-li cara a les actuals polítiques econòmiques des de la base, des del municipalisme i per això reivindiquem sobiranament a l’Ajuntament de Xàtiva que demane al Govern Central la revisió del deute odiós que se’ns ha endossat per continuar rescatant els bancs. Perquè eixos recursos ens són vitals per propiciar nous fluxes econòmics. Ara és el moment de les persones, d’una ampla redefinició de la relació entre la societat civil i les seues institucions i sobretot de les polítiques econòmiques adreçades a l’expansió sostenible i productiva del nostre territori. Comencem.

Miquel Lorente

Portaveu Municipal Esquerra Unida Xàtiva