“L'austeritat no és avui un mer instrument de política
econòmica al que cal recórrer per superar una dificultat temporal, conjuntural,
per permetre la recuperació i la restauració dels vells mecanismes econòmics i
socials...” “...Per a nosaltres, per contra, l'austeritat és el mitjà d'impugnar
d’arrel i posar les bases per a la superació d'un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no conjuntural, i que
les seves característiques distintives són el malbaratament i el
desaprofitament, l'exaltació dels particularismes i dels individualismes més
exacerbats, del consumisme més desenfrenat”
ENRICO BERLINGUER: Austerita
El passat diumenge un grapat de joves demostraven ben bé com podem plantar cara a l'actual situació. Eren les 12:30 i el sol xativí s'imposava sobre el carrer Santes. Mentrestant la gent de Xàtiva Renaix presentava l'actuació del conjunt Barbaritats. La música junt a la imaginació van fer la seua, sol ocórrer en moments extrems. Pocs recursos, moltes il·lusions i ganes de fer ciutat. En aquells moments s'estava demostrant que un altre concepte d'austeritat pot superar les receptes neoliberals, que ens tracta de subministrar un poder polític submís. Aquest concepte d'austeritat lliga més amb els principis del dirigent comunista Enrico Berlinguer que amb allò que predica el BCE o el FMI. El capitalisme no ha comulgat mai amb l'austeritat sincera, en canvi ha conjugat molt bé amb els anomenats "creixements sostinguts". És a dir, volem parlar d'austeritat com a mode de vida senzill i no pas simple. Senzill, humà i respectuós amb el nostre medi natural, però també amb el nostre entorn cultural. L'austeritat com a estímul de rehumanització dels nostres pobles i dels nostres carrers.
L'actuació musical del diumenge demostrà humilment un canvi primigeni però radical de conceptes a Xàtiva, no cal realitzar contractacions milionàries d'Albano's, ni Raphael's per promoure la cultura, la música, la llengua... Els moments que ens han toca viure són força complicats i ens juguem moltes coses en aquesta partida. Els fets i l'exemple com argument seran les nostres millors eines de convicció. Si d'aquesta manera aconseguim desactivar les inèrcies individuals encaminades a l'acumulació material i exposar un nou model solidari, equitatiu i participat podrem fer veure l'economia social. Si aconseguim trencar l'autoodi que pateixen grans sectors de la gent de baix podrem tombar els injustos privilegis que a hores d'ara gaudeix l'1% de la població. Si fem fora el bloc monolític d'una "cultura" emmarcada dintre de l'estratègia distractiva aconseguirem que retorne la força de la paraula. Sens dubte, el camí no serà gaire fàcil, més bé ens trobarem un trajecte ple de costeres, irregular i ple de paranys. Hi han esperances, ara sols cal continuar sumant fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada