(No)Volia escriure per comptar o recomptar. Vilafranca cada vegada queda més lluny i tanmateix més propera. Xàtiva més pròxima i coneguda. Aquest estiu acaba amb significatives baixes, el company Vicent Garrido ens abandonava sense avisar, he de reconèixer que a poques persones freqüentment abrace, ja bé siga per timidesa o per manca de lubricant social, amb Vicent ho feia sempre. Exemple de lluita. Sempre incansable, coherent i honest. Ens ve a la memòria la seua frase "si no acabem amb el capitalisme, el capitalisme acabarà amb nosaltres" i com deia V.A.E ho està fent a poc a poc. Mentrestant en l'Ajuntament no ens resignem i continuem amb l'empeny per fer possible allò que alguns volen que siga impossible. Els canvis són imparables i el govern de la ciutat es troba ben corcat. Ho confesse i done bona fe.
"Si som capaços d'imaginar una altra Xàtiva, tenim el poder de transformar-la"
2 comentaris:
Miquel, cal continuar lluitant per una societat millor, i cal que no ens deixem dominar pel capitalisme. Diuen que les persones no se'n van, darrere seu sempre queda allò que ens van llegar. T'acompanyo amb el sentiment.
Ara estàs a Xàtiva, que era el que tu volies, no? No val la pena mirar enrere. Només ens hem de quedar amb lo positiu d'aquella època i amb les persones que ens vam estimar allà i ens van estimar. Això és el que has de valorar... I mai no oblidar!
Publica un comentari a l'entrada