dissabte, de setembre 24, 2011

FA UN TEMPS QUE

(No)Volia escriure per comptar o recomptar. Vilafranca cada vegada queda més lluny i tanmateix més propera. Xàtiva més pròxima i coneguda. Aquest estiu acaba amb significatives baixes, el company Vicent Garrido ens abandonava sense avisar, he de reconèixer que a poques persones freqüentment abrace, ja bé siga per timidesa o per manca de lubricant social, amb Vicent ho feia sempre. Exemple de lluita. Sempre incansable, coherent i honest. Ens ve a la memòria la seua frase "si no acabem amb el capitalisme, el capitalisme acabarà amb nosaltres" i com deia V.A.E ho està fent a poc a poc. Mentrestant en l'Ajuntament no ens resignem i continuem amb l'empeny per fer possible allò que alguns volen que siga impossible. Els canvis són imparables i el govern de la ciutat es troba ben corcat. Ho confesse i done bona fe.

2 comentaris:

Arlequí ha dit...

Miquel, cal continuar lluitant per una societat millor, i cal que no ens deixem dominar pel capitalisme. Diuen que les persones no se'n van, darrere seu sempre queda allò que ens van llegar. T'acompanyo amb el sentiment.

Anònim ha dit...

Ara estàs a Xàtiva, que era el que tu volies, no? No val la pena mirar enrere. Només ens hem de quedar amb lo positiu d'aquella època i amb les persones que ens vam estimar allà i ens van estimar. Això és el que has de valorar... I mai no oblidar!