El meu veí vota al PP i, en alguna ocasió, també ha votat al PSOE, tanmateix el seu vot sempre ha valgut sis vegades més que el meu vot que sempre ha sigut per a Esquerra Unida. Això és injust. Però ni el PSOE, PP, PNB ni CIU volen canviar un sistema electoral totalment contrari a l'essència representativa de la democràcia. De fet, al PSOE o al PP aconseguir un escó en unes eleccions generals els costa 65.000 vots a EU li costa 500.000 vots. Si vols reclamar una Llei Electoral justa i democràtica entra i signa.
"Si som capaços d'imaginar una altra Xàtiva, tenim el poder de transformar-la"
10 comentaris:
Acabo de signar perquè canviïn la llei electoral. Paulo Freire deia que per millorar les coses calia transformar-les, i som les persones qui tenim la capacitat per fer-ho!
Salutacions des de SCG!
El problema que té EU és la llei electoral? Potser. Però, és la mateixa llei per a tots els partits, i no val queixar-se d'ella quan les coses van malament. Potser el problema és més sociològic, potser falla el discurs, o no hi ha prou gent per al projecte. A vegades, la culpa de les coses també les poden tenir els polítics, i en aquest cas, EU hauria d'assumir la seua.
Joan
Benvolgut Joan,
el que no val és afirmar que un no pot queixar-se de les coses quan van malament, perquè pretendre que ho facin els que en surten beneficiats és d'una ingenuïtat fins i tot simpàtica.
No crec que ningú hagi dit aquí que el problema d'EU és la llei electoral, el que s'ha dit, que és diferent, és que els partits als quals perjudica aquesta llei haurien d'alçar la veu.
Estic d'acord amb tu en què els problemes són diversos: el discurs naftalinat i nostàlgic, l'escassa implicació de la massa social, els perfils enquistats i immovilistes... ja saps. Però el que és indiscutible, el que hauria de ser de calaix, de justícia impepinable, és que el meu vot, sigui per a qui sigui, val el mateix que el vot del meu veí de la dreta. O de l'esquerra. De davant. O de darrera.
Vaja, dic jo.
Benvolgut Anònim,
Encara que en el post no es diu taxativament que el problema d'EU siga la llei electoral, els fets vénen a dir que si ho és. De fet, després de les eleccions generals de 2008, EU el primer que va fer va ser queixar-se de la llei electoral.
Estic d'acord en tu, en que es pot reclamar una llei electoral diferent, diuen que més justa i democràtica. Però la qüestió que m'apareix en aquest punt és: des de quan EU reclama una llei electoral més "justa i democràtica"? ho reclamava quan tenia més de 20 diputats? Ho va fer el 1978? i Anguita durant els 90? No ho sé, pregunte. Crec que, per això, la intenció d'EU no és aconseguir una llei electoral més "justa i democràtica" perquè si fóra així, ja haurien tingut temps durant més de 30 anys de presentar una proposta en aquest sentit. Pense que EU vol una nova llei electoral per a salvar la cara quan la societat els diu que ja no valen políticament el mateix que abans.
Per això deia que no val queixar-se de les coses quan van malament, i quan anaven millor, no hi havia res a dir.
Per cert, no entenc quin paper tenen el PNB i CIU en aquesta qüestió. Ells es presenten en unes circumscripcions concretes, i trauen els seus vots només allí. El mèrit de traure un grup parlamentari és d'ells. Juguen amb unes regles que no van dissenyar, i juguen molt bé.
Joan.
Benvolgut Joan,
serà avorrit debatre amb mi perquè la política no m'agrada. Dit d'una altra manera, a mi no m'importa reconèixer part de raó en els altres, o tota, si és el cas.
M'agrada el que dius i, certament, serà que la brevetat de l'anterior comentari no el feia prou entenedor.
Òbviament, si el que discutim és si EU hauria d'haver-se queixat abans, la resposta, com molt bé apuntes, és que sí. Que perd força la queixa quan la fas quan et cal i no quan no t'era necessària. I que, per descomptat, no tens autoritat moral per exigir-la als altres quan tu no ho vas fer en les mateixes circumstàncies. Aquí, evidentment, tens tota la raó.
Crec, però, que ens enganyem. Que el debat no és si un partit ha de queixar-se o no. Ja fa temps que vaig decidir emetre vots nuls a les eleccions, excercint el meu dret a vot, però protestant -a la meva absurda manera- per tot el que veig i no m'agrada. I entre les coses que no m'agraden s'hi troba el que intentin utilitzar-me per a un propòsit partidista quan, de fet, hauria de ser un propòsit social. Ens enganyem perquè els principals decebuts hauríem de ser els votants, aquells a qui ens diuen a la cara, i sense complexos, que els nostres vots no tenen el mateix valor depenent de a qui recolzin. Un vot és un vot. I pensaria el mateix encara que cap partit alcés la veu per protestar. Encara que em quedés a soles defensant-ho. Perquè ja fa molt de temps que vaig aprendre que dos més dos són quatre.
I, ja sé, segur que t'he avorrit.
Em passa sovint.
Cia i Joan,
tot és molt complicat, sobretot si comptes amb punts de partida que no són els correctes o millor dit segurs i arrelats, tot això fa trontollar qualsevol raonament posterior. En tot cas entre el gris i el vermell tenim la resposta.
Ben cordialment
Miquel
Perdona Miquel la meua ignorància, quins són eixos punts de partida correctes i arrelats que no fan trontollar el raonament?
Joan
Estimat, Joan,
tots aquells punts i comes que vosté no coneix o no vol reconèixer. Per posar un bon exemple o punt podríem parlar del principi d'igualtat és a dir allò d'evitar discriminacions per motius de raça, idees o religió. No creu que la gent que vota a EU està sent discriminada per la Llei d'Hont? Ja sap...una persona, un vot. O no vol?
Sort!
Senyor Llorente, li ho diré clar, no tinc cap problema en reconèixer el principi d'igultat, em sembla que dels meus comentaris no es pot deduir el contrari, si ha sigut així, demane disculpes.Òbviament, estic a favor del principi una persona, un vot.
I ara em toca a mi preguntar, no trobes una mica estrany que Izquierda Unida demane aquest reconeixement, i no el fera quan tenia un grapat més de diputats al congrés? Digue'm malpensat però la resposta que trobe és senzilla, no ho va fer perquè no li calia.
Salut!
Joan.
Amic Joan,
ja saps que em pots dir Miquel o Lorente, també les dues coses a la vegada. Trobe que no estàs argumentant amb rigor;
Preàmbul Document Fundacional IU. 27 d'abril de 1986.
(...) y la consagración, en definitiva de una democracia avanzada sin espacios excluidos a la soberania popular. (Llei d'Hont?)
De tota manera, t'adjunte l'enllaç i si ho consideres fas tu mateixa una lectura més atenta.
http://izquierda-unida.es/sites/default/files/1169749294628.pdf
Ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada