La companya Roser Caño ens recorda a tots que demà farà 25 anys, des de que el poeta Salvador Espriu ens digué fins després. Aquest matí he llegit i he rellegit alguns dels poemes d'Espriu. I també he recordat les mirades que en moltes ocasions he fet des de les faldes de la serra del castell de Xàtiva, o des de les llomes que protegeixen el barranc de la Font de la Parra de Barxeta.
Un cop vaig llegir en un llibre de l'amic Toni Cucarella, allò de la importància dels punts vitals que moltes persones tenim entre la geografia de la nostra memòria i dels nostres sentiments. Llàstima que alguns ferotges no entenguen les paraules, els poemes ni la seua pròpia terra.
Un cop vaig llegir en un llibre de l'amic Toni Cucarella, allò de la importància dels punts vitals que moltes persones tenim entre la geografia de la nostra memòria i dels nostres sentiments. Llàstima que alguns ferotges no entenguen les paraules, els poemes ni la seua pròpia terra.
6 comentaris:
Gràcies, Miquel!
Molt oportú, Miquel. Gràcies pel recordatori!
Mira, gràcies a ella, he arribat aquí! Me n'alegro!
Ja en som prop de 100! La catosfera plena d'escrits recordant a Espriu!
Miquel, Raimon i Espriu avui es retroben en molts escrits.
Molt bona tria!
I tant que aquí s'ha fet una bona tria!
Publica un comentari a l'entrada