ELS OBLIDATS
El Benestar Social d’un municipi respon al conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de cadascun dels seus ciutadans. Per tant, qualsevol Ajuntament s’hauria de marcar com a qüestió preferent la tranquil•litat i la satisfacció humana de tots els seus veïns. Una preferència que hauria d’augmentar en una situació de crisi econòmica com l’actual. De fet, l’atur i les necessitats emergents acaben donant lloc a un creixement de les demandes als serveis socials més pròxims, és a dir als serveis dels ajuntaments. En aquest context, la resposta, en teoria, hauria de ser clara; increment dels recursos municipals i creació de nous programes socials. Tanmateix, els fets a Xàtiva ens reflexen una realitat ben distinta. Una vegada més Xàtiva és diferent.
La Delegació de Benestar Social de l’Ajuntament de Xàtiva, hui per hui, continua presentant importants deficiències. No sols parlem de la necessitat d’un impuls en quant a mesures d’inclusió social, o de noves respostes socials, directament connectades amb l’actual context de crisi econòmica. Estem parlant, també, de qüestions tan bàsiques com la pròpia recepció dels ciutadans que sol•liciten aquest servei. L’Ajuntament de Xàtiva sols ofereix deu hores i mitja d’atenció social al llarg de la setmana. A més, compta amb un nombre escàs de personal, dos treballadores socials i una educadora social, per fer front a un Servei Bàsic, què inclou des de l’atenció a les ajudes socials d’emergència fins a les tasques d’informació a discapacitats i gent major entre d’altres. Mentrestant, ciutats tan pròximes i semblants a Xàtiva com ara Ontinyent ofereixen quasi el doble d’hores d’atenció, concretament, denou hores i mitja setmanals. Per altra banda, municipis amb menys població que Xàtiva, com és el cas de Castelló de la Ribera, arriben a tenir sols tres hores menys d’atenció que en la nostra ciutat. Això sí, vaja per davant que les poblacions abans esmentades no compten amb una plaça de bous coberta, què acabarà costant més de catorze milions d’euros. Ja saben, tot no es pot tenir en aquesta vida.
Sens dubte la política social del PP a Xàtiva deixa molt que desitjar i les necessitats socials a Xàtiva continuen i augmenten. En aquest sentit, cal dir que des de fa un temps aquells que més ho necessiten comencen a rebre l’atenció de dignes i encoratjadors moviments cívics locals. Grups de persones anònimes què en diversos espais com ara el Convent de la Consolació o el local de Camot, en el carrer Blanc, tracten de donar cobertura a les mancances del sistema de protecció social de Xàtiva. Ells ajuden, assessoren, informen i humanitzen la nostra ciutat. Mentrestant, els nostres governants, novament, s’obliden d’aportar més recursos, més professionals, més equipaments per a dur a terme polítiques socials, així com més cooperació amb els moviments cívics esmentats. En fí, novament s’obliden dels oblidats.
Miquel Lorente
portaveu d’EUPV de Xàtiva
(article publicat en el diari Levante EMV 13/01/2010)
El Benestar Social d’un municipi respon al conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de cadascun dels seus ciutadans. Per tant, qualsevol Ajuntament s’hauria de marcar com a qüestió preferent la tranquil•litat i la satisfacció humana de tots els seus veïns. Una preferència que hauria d’augmentar en una situació de crisi econòmica com l’actual. De fet, l’atur i les necessitats emergents acaben donant lloc a un creixement de les demandes als serveis socials més pròxims, és a dir als serveis dels ajuntaments. En aquest context, la resposta, en teoria, hauria de ser clara; increment dels recursos municipals i creació de nous programes socials. Tanmateix, els fets a Xàtiva ens reflexen una realitat ben distinta. Una vegada més Xàtiva és diferent.
La Delegació de Benestar Social de l’Ajuntament de Xàtiva, hui per hui, continua presentant importants deficiències. No sols parlem de la necessitat d’un impuls en quant a mesures d’inclusió social, o de noves respostes socials, directament connectades amb l’actual context de crisi econòmica. Estem parlant, també, de qüestions tan bàsiques com la pròpia recepció dels ciutadans que sol•liciten aquest servei. L’Ajuntament de Xàtiva sols ofereix deu hores i mitja d’atenció social al llarg de la setmana. A més, compta amb un nombre escàs de personal, dos treballadores socials i una educadora social, per fer front a un Servei Bàsic, què inclou des de l’atenció a les ajudes socials d’emergència fins a les tasques d’informació a discapacitats i gent major entre d’altres. Mentrestant, ciutats tan pròximes i semblants a Xàtiva com ara Ontinyent ofereixen quasi el doble d’hores d’atenció, concretament, denou hores i mitja setmanals. Per altra banda, municipis amb menys població que Xàtiva, com és el cas de Castelló de la Ribera, arriben a tenir sols tres hores menys d’atenció que en la nostra ciutat. Això sí, vaja per davant que les poblacions abans esmentades no compten amb una plaça de bous coberta, què acabarà costant més de catorze milions d’euros. Ja saben, tot no es pot tenir en aquesta vida.
Sens dubte la política social del PP a Xàtiva deixa molt que desitjar i les necessitats socials a Xàtiva continuen i augmenten. En aquest sentit, cal dir que des de fa un temps aquells que més ho necessiten comencen a rebre l’atenció de dignes i encoratjadors moviments cívics locals. Grups de persones anònimes què en diversos espais com ara el Convent de la Consolació o el local de Camot, en el carrer Blanc, tracten de donar cobertura a les mancances del sistema de protecció social de Xàtiva. Ells ajuden, assessoren, informen i humanitzen la nostra ciutat. Mentrestant, els nostres governants, novament, s’obliden d’aportar més recursos, més professionals, més equipaments per a dur a terme polítiques socials, així com més cooperació amb els moviments cívics esmentats. En fí, novament s’obliden dels oblidats.
Miquel Lorente
portaveu d’EUPV de Xàtiva
(article publicat en el diari Levante EMV 13/01/2010)
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada