.

EUZKADI

Comence a veure les grans muntanyes, més concretament el pic Unzue avisa sobre la proximitat del destí.

La primera visita fou la Vall de Tràpaga lloc excepcional per entendre el vell impuls metal·lúrgic del Botxo. En aquelles terres us puc assegurar que encara fa olor a mina. Els més grans conten històries dels seus treballs com a barriners, i amb melàngia recorden els amics que caigueren en la lluita pel pà de cada dia.

Bergara punt d'encontre dels tres territoris. Allà viu l'amiga Leire i el seu germà Aitor. Caminem pels carrers d'aquell petit poble emmarcat entre dues serres. Parlem i comentem sobre els darrers esdeveniments polítics. Desencís d'Ezker Batuta-Berdeak. Canvi de govern, al meu parer gens encertat. De tota manera, el temps dirà. Participem en el Korrika, una mena de Correllengua de l'euskera. Esperem que no siga la darrera edició...

Mundaka, Bermeo noves olors. Olors a mar, a cantàbric. Cares de pescadors que s'endinsen quotidianament en una mar salvatge. Vermella era la pell d'aquells rostres i amples els seus fronts.

En tots els pobles d'Euzkadi n'hi han famílies. Unes famílies ploren la mort sempre injustificada dels seus, altres esperen el retorn desitjat, altres viuen amb constant por...Vull que les pistoles i el cinisme desapareguen d'Euzkadi. Allà han de nèixer les paraules, i amb elles l'enteniment i la pau. Ara bé, quina llarga espera...