dimarts, de març 10, 2009

EL SILENCI D'ESTIMAR MAI SE'N VA

El mes de març no s'oblida, no l'oblide...Vaja, n'hi han dies d'aquest mes què un els té assenyalats, fortament subratllats, en el calendari intern i particular que marca la pròpia existència. El meu març implica l'estima en els seus últims dies, implica llàgrima d'impotència, implica una forta abraçada i finalment un trist adèu. Des d'aquell març, tan pròxim com llunyà, sols em resta el consol que després d'aquest convuls mes arriba la primavera, i amb ella l'oratjol en l'estimada lloma i un pensament a la seua memòria.

2 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Hola. Si t'interessa pots inscriure el teu blog a Blocs de lletres (www.blocsdelltres.com)
Per cert el bloc el gestiona un valencià.

Salutacions, humor i salut!

Anònim ha dit...

Amb el bon temps arribaran els pensaments positius, les noves esperances i el vent renovat que ens ha de donar forces per seguir... El MArç és un mes senyalat, massa, tal vegada, però tot passarà, els dies, els mesos, i tot... Anim des d'ací baix... Un besot...