diumenge, de gener 25, 2009


"El País Valencià serà d'esquerres o no serà ..." i nosaltres volem que siga

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Faena hi ha Miquel... I molta... Els tmps han canviat molt des que Valor va anar-se'n... Que serie de nosaltres si haguessem segut universitaris aleshores? supose que també haguerem eixit al carrer amb ells, com quan quasi eixiem sols davant la Lou, la Guerra, o l'11-M. Vull pensar que seriem el que som, amics i inconformistes... Anim Miquel!

Anna

Anònim ha dit...

quins temps!!!!

Ànims Anna

Anònim ha dit...

de veritat encara creus que el País Valencià serà d'esquerres o no serà? em pensava que al meu país havia manat l'esquerra, i precisament des d'aquell moment, el nom oficial del meu país va ser Comunidad Valenciana. Cap país s'ha construït només amb la meitat de la societat, es necessitat tota la societat, així que el País Valencià serà nacionalista o no serà

Anònim ha dit...

Em reitere

"el país valencià serà d'esquerres o no serà"

i segur que saps perquè ho dic...

Anònim ha dit...

No, no ho sé per què ho dius, m'ho pots explicar? per a no reiterar-me en el que he dit abans, et diré una altra cosa, l'únic diputat que va defendre al congrés dels diputats en les corts constituents que el País Valencià fóra reconegut com a nacionalitat històrica i accedira a l'autonomia per la via ràpida (art.151) saps de quin partit era? no era del PSOE, tampoc fou del PCE, fou Francesc de Paula Burguera, del Partit Demòcrata Liberal, que es va presentar a les eleccions amb la UCD. Cada vegada que sabem més coses sobre com va anar la transició al País Valencià pense que eixa frase de Fuster, "el País Valencià serà d'esquerres o no serà" expressava potser un estat d'opinió, o un desig pretès per l'escriptor suecà, però com a observador de la realitat fa errar, perquè el país mai va ser tal país, i com a desig es va quedar amb això, amb un simple desig no realitzat.
Joan.

Anònim ha dit...

Efectivament, Miquel. Em pareix que no serà.
Els valencians siguem en un 90 % seminfotistes, ens la porta fluixa pràcticament tot, i més el tema del "País Valencià". Aci dona falles, caxondeo, etc. i deixa't estar de "fabades històriques". Siguem així (sols cal vore qui mana). Actualment i per desgràcia estem més a prop de no ser que de ser País.
Una forta abraçada d'un cada dia més pessimista.