dissabte, d’octubre 25, 2008

RECORDS

Mulle una llesca de pà en l'oli d'un ou ben blanc. Olors, sabors, imatges...No puc viure sense la memòria. Necessite els records. Altres noms, altres ulls. Els teus records també són els meus i els meus seran els teus.

Raimon ens canta que som animals de memòria i d'esperances. Vull ser-ho. Vull ser un animal amb memòries que acaronen les futures esperances. Les d'avui, les de demà i sobretot aquelles que mai vindran.

Trenque l'últim tros de pà i signe el plat que tinc endavant. Tanque els ulls. Tot és on ha de ser. Cadascú respon al seu nom. La fusta està cremant i dona vida a la llar. Aquella gitana d'ulls negres que viu emmarcada em torna a mirar. I mulle una llesca de pà en l'oli d'un ou ben blanc. Torna la paraula, la conversa amb absències. Les preguntes amb respostes imaginàries. Continuem sent tots a casa. Tots ben plegats.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sé de bona tinta que la teua família de Barxeta està ben orgullosa de tú... Crec que veuen en tú un poc al teu besavi, l'últim alcalde democràtic abans de Franco. Durant una hora em van estar contant històries... Durant una hora vaig disfrutar d'allò que ara s'anomena molt cultament "cultura popular" i que són sols això: històries.

Anònim ha dit...

Gràcies AMIC