dijous, de gener 03, 2008

OPTIMISME?

Tal volta siga una mica optimista però tot i no estar d'acord amb alguns pensaments de Vicent Àlvarez, pense que aquest article ens pot servir d'autoajuda a molts/es que ens estem quedant "flipats", davant de tots els tripijocs que s'estan produint entre l'esquerra alternativa d'aquest país i els nacionalistes valencians.

LA COSA TÉ REMEI

Entre la gent d´ esquerra hi ha un cert malestar, hi ha un sentiment d´ insatisfacció envers els partits i les seues crisis internes i externes, quasi ja cícliques. Conserve una carta de Fuster que reflexa el problema, fa ja anys, és de 1963, mireu si fa temps!. En aquella situació, amb les diferencies que ens podeu imaginar, i davant dels problemes al si de l’incipient esquerra nacionalista, Fuster apuntava com “ la cosa té remei” i recomanava algunes solucions com : menys il•lusions i més idees clares; més sentit de la responsabilitat; menys presumpcions individuals(les ganes de fer-se líder que té X...); més eficàcia( parlem tant..);, més sentit de la realitat...



La veritat és que algunes de les coses que plantejava Fuster podríem de nou aplicar-se a casa nostra, això sí, actualitzant els termes a la realitat present, una realitat ja democràtica, amb un sistema de partits, amb unes esquerres que no acaben de resoldre els seus problemes i, que aleshores, no estan essent una alternativa de canvi al nostre país davant del PP.

Continuen mancant idees clares, continua havent una confusió entre desitjos i realitat. Amplis espais de l´ esquerra viuen de renda, altra buscar nous horitzons , uns i altres ,però, coincideixen en formes i actituds les més de les vegades, calen idees i canvi de pautes de comportament. L´ inèrcia ens porta a la manca d´eficàcia i a la no posta al dia de l’esquerra.

No vaig a inventar la pólvora, aquesta esta inventada fa temps. Com deia Fuster la cosa té remei, i alguns dels remeis passen per on insinuava el nostre escriptor. De la meua experiència, no exempta d’errades de les quals em penedeix, apuntaria algunes coses de cara a la recerca dels remeis.

Crec que deguem d’interrogar-nos sobre per quina raó la persona que ostenta la secretaria o coordinació dels partits en cada circumscripció te a la vegada que encapçalar la llista, i per tant si no seria més adient la distribució de responsabilitat i la no acumulació de poder. Molts problemes que avui tenim no es donaríem si hi haguera més repartiment de responsabilitats.

Ah el tema de les llistes!. Quants problemes!. Quan ve el moment de fer les llistes arriba el moment d’afiliar els ganivets. Per que les llistes es fan com es fan?. Les experiències de primàries s’han fet, sempre amb por i prevenció. Els electors, els que van a votar no intervenen als processos d’elaboració de les llistes, el tema esta obert i personalment jo apostaria més anar endavant, primàries i amb participació dels militants o afiliats i, també, dels electors i simpatitzants. Per que no?.

I que dir dels i les líders?. Quanta gent vol ésser-ho, i fa totes les malifetes per arribar-hi!.Pensem-ho, la cosa té remei.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja has votat Isaura?

isaura ha dit...

Company no saps que el vot és secret