dimecres, de desembre 19, 2007


SÓC I SERÉ BARXETÀ

Ara farà quasi dos cents anys que els meus avantpassats, procedents de Benicolet, aixafaren terres barxetanes, per tal de tirar arrels. Primer bevent aigua de la Font de la Parra i conreant el raïm i les figues que donava la terra. Terra aspra però propera a l'Assud. Eixe mateix Assud que musicava les llargues nits de les cases de l'Escrivà. Nogensmenys, amb el temps tots plegats s'encaminaren cap al poble, on prompte alçaren pared de pedra i fang en un petit i humil carrer anomenat Porxet. El meu carrer de la infància.

La pàtria dels avantpassats és la història contada, l'expressió heretada, la sincera conversa entre les bares dels arbres ferits, el poble viscut... Importants són per a les persones els efectes materials de la nostra gent desapareguda amb el temps. Tanmateix, vitals són els efectes que també se'ns atorguen per tal de justificar les nostres arrels, i fins i tot la nostra pròpia existència.

Darrerament en aquell digne racó de la Costera custodiat pel Mig Almut, la Mallada, la Barcella i el Boscarró, gents de la mala herba intenten trencar amb aquesta convivència meua. A eixes malaurades gents, les podria enviar a molts llocs...Però, solament ho faré a un. Un lloc ben prop perquè no hagen d'anar-hi més enllà; vagen un cop més al títol i no l'obliden mai.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Clar que si Miquel

Va per tu:

Bevíem a glops
aspres vins de burla
Barxeta i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
Barxeta i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
Barxeta i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
Barxeta i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
Barxeta i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
Barxeta i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
Barxeta i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
Barxeta i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
Barxeta i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
Barxeta i jo.

el molinet ha dit...

Amb tota la raó i amb tota la l'educació

estem amb tu Miquel

juan ha dit...

Miquel tu sempre barxetà per molt que li pese als del Bloc nacionalista de Valencia. Menuda vergonya, vergonyos

Albert ha dit...

Molts voldrien estimar lo que estima Barxeta el meu germà

als del Bloc que passen uns bons nadals

Anton ha dit...

Miquel tu com sempre genial!!!

dels altres ni mencionarlos

que tingues un bon nadal campeó i disfruta de la teua familia i en el teu poble

Anònim ha dit...

Miquel, tenim una conversa pendent de la nit dei dissabte, mentrestant, va per tu i per Barxeta,
un menut homenatge.

Más allá del horizonte
entre la tierra cautiva
entre naranjos y parras
hay parte del alma mía.

Desgarrada de distancias
¡que no del todo partida!
late mi primera infancia
las raíces de mi vida...

Todos al nacer tenemos una madre
y mil destinos por escoger,
una tierra
y mil caminos por recorrer...

Orgullo por mi tierra...

Paredes convertidas en montañas
cuidaron mi niñez en otros años
río que no humedece ni el estero
de una selva de cemento construida.

Y no obstante,
gozamos nuestros días
en mangas de camisa transformados
hasta somos felices en el tiempo
de sueños en desiertos levantados.

Gozo igual en invierno y primavera
del sol que nos regala maravillas,
privilegio del canto de sus gentes.

Bendita la tierra en que he nacido
primicia del Edén tan esperado
al unir mi nombre a Barxeta
la distingo y le rindo,
un verdadero homenaje...!


Un amic per sempre teu...

Anònim ha dit...

per molt que tiren a Miquel, estic segur que seguira sent més barxetá que molts que diuen ser barxetáns.
bon nadal per a tota barxeta.Menys per al bl....

pepe ha dit...

Miquel si te tiren a tu a mi tambe i a molts dels nostres amics tambe

Koltsov ha dit...

Fa relativament poc que conec la "petita Russia" de la Costera, pero ja me'n he adonat que en aquell poble perdut (gràcies a Déu) en aquella inhòspita serra conviuen el millor i el pitjor. Tú ja saps en quina banda estàs.

Elvira ha dit...

Xeeeeeee

que en Barxeta han tornat les depuracions ideològiques del franquisme. Jo no he estat mai en Barxeta però tal i conforme estic entenent l'assumpte crec que lo que li volen fer a Miquel és més típic del Glorioso Movimiento

Des de Llíria un besot ben fort

Koltsov ha dit...

Jajajajajaja. Ja ho sé, ja. Era quasi més un desig que una realitat actual.