dimecres, d’agost 09, 2006

HUMANITAT


Rarament els joves fem res per ningú. Ara bé, quan comencem a parlar de diners la cosa canvia i molt. De fet, difícilment podem vore a gent jove que sacrifique les seues vacances per ajudar a éssers equivalents. Què dius tio! Les vacances com els caps de setmana són per gaudir, és a dir, esplaiar-se a les grans superfícies comercials, cremar-se d'anada i tornada vora la mar, rodolar per les diferents pistes de les noves macrodiscoteques o malauradament experimentar "noves sensacions" de disseny. Tot plegat dóna com a resultat unes vacances perfectes i plenes de llibertat. Sí, he dit llibertat. Farà un temps un bon company em deia que ho estem perdent tot, fins i tot les paraules. Hui els joves tenim certa llibertat per decidir, tanmateix no ho fem. Som arrossegats pel corrent que ens marca el mercat i creguem que som lliures quan tenim el poder d'adquirir, consumir... Trobe que això no és ser lliure, eixe no és el significat que es mereix aquesta paraula per la qual tant s'ha lluitat.

Nogensmenys, l'altre dia enraonava amb una personeta, que estime d'una manera molt especial, i em comentava la seua intenció de montar un campament amb uns quants "tipos" més. Tota sola havia decidit montar un campament durant el seu temps de vacances, a més a més, m'esbrinava que aquest anava a ser un campament destinat a gent amb discapacitat psíquica. Sens dubte tota una lliçó de compromís i rebel·lia dintre d'aquesta, la nostra societat. Mentrestant m'ensenyava les fitxes dels nens i nenes, dels seus nens i nenes, la seua cara s'eixamplava de goig. Del major goig que pot obtindre una persona en aquest món, el de servir i ajudar als seus equivalents. Anaven a passar uns dies de divertiment aequm, tots junts. No oblide eixe somriure tan feliç i profund, aquella era la cara de la humanitat. Rostre que no sovinteja molt entre nosaltres.

Hui som molts els que no ens atrevim a ser lliures i decidir d'una manera ferma entre les diferents opcions que ens mostra la vida. Ben poquetes persones són aquelles que trenquen amb les vacances modèliques que ens mostra l'home dels "viajes Marsans" i trien uns dies plens de solidaritat interpersonal. Sens dubte, cada cop som més esclaus del sistema i per tant menys humans.

(Agraïments al mestre-dissenyador gràfic Xavi Sellés per la imatge estimada)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

moltes gracies micalet

Sergi Pérez i Serrano ha dit...

Xato, que no et preocupes q ho estàs fent molt bé, que vals molt, redéu!! No faces cas, per norma, de la meitat d'injúries que llancen per ahi... estigues tranquil perquè encara que no tenim Déu (o no l'hem trobat encara), tenim els principis ètics que tant manquen a altres, inclòs pensant com pensàvem que els teniem prop.

Sergi Pérez i Serrano ha dit...

Escriu alguna cosa més, bandido. Una abraçada i enhorabona pel XX aniversari del CJX.

Roger Cerdà ha dit...

Solament volia deixar constància del meu pas pel teu blog i aprofitar la ocasió per donar-te anims i el meu suport en la tasca que estas portant a terme al Consell de la Joventut i a l'ambit polític. Un fort abraç i endavant!