dimarts, de juny 27, 2006




Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.


No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,

de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

1 comentari:

Miquel Lorente ha dit...

No penseu que el poema l'escrit jo, ens l'ha deixat el mestre Joan Manuel Serrat...encara que supose que ell no el va escriure per a nosaltres, de la mateixa manera que nosaltres no el llegim per a d'ell.